Granollers
Granollers

Etapa 3

06/07 Granollers > Les Angles 196 km

Granollers, enclavament destacat de l’handbol espanyol i a 10 minuts del Circuit de Barcelona-Catalunya, seu habitual dels Grans Premis dels campionats mundials de Fórmula 1 i MotoGP, és un gran municipi de 65.000 habitants situat als afores de Barcelona. Orgullós de la seva Porxada, una llotja del segle XVI, serà el punt de sortida d’aquesta etapa cap al nord i la frontera francesa. 

Entrar als Pirineus ja el tercer dia de cursa, probablement, farà que nous protagonistes surtin a la palestra, tot i que el perfil d’aquesta etapa sembla que servirà per propiciar un atac de ciclistes forts en l’escapada, més que no pas per animar els millors escaladors del món a passar a l’ofensiva. Malgrat els 3.950 metres de desnivell positiu, que inclou la pujada a la collada de Toses abans que els ciclistes abandonin Espanya, és més probable que els altiplans que envolten Font-Romeu i la pujada a Les Angles (1,7 km amb un pendent mitjà del 7%) serveixin de trampolí per a algun convidat sorpresa.

Foto 1: Serra de Llevant - Foto 2: Parc de Torras i Villà de Granollers
  • Mapa del recorregut tercera etapa Catalan
  • Alimetria de l'etapa 3

PUNTS CLAU PER QUILÒMETRE

Panoràmica de Caldes de Montbui - Juan Ci / shutterstock.com

El benestar i la història es donen la mà en aquesta vil·la, que és ciutat termal des de l’època romana i que conserva un dels conjunts patrimonials més destacats del país: les termes romanes, declarades bé cultural d’interès nacional. També mereix una visita el museu Thermalia, dedicat a la cultura termal i que conté la col·lecció de Manolo Hugué, amic de Picasso. 

Sant Miquel del Fai - Susanna Ginesta- © Diputación de Barcelona

A l’Espai Natural dels Cingles de Bertí, aquests municipis comparteixen paisatges espectaculars i patrimoni. Al cor del conjunt, Sant Miquel del Fai combina natura i espiritualitat amb cascades i monestirs excavats a la roca. Sant Feliu de Codines destaca pel Cim d’Àligues i la tradicional baixada de carretons; Centelles, per festes úniques com la Festa del Pi i el Cau de Bruixes; i Bigues i Riells del Fai, pels senders naturals i els paisatges que envolten Sant Miquel del Fai.

Balenyà-DIBA-Patrimoni

Conegut com els Hostalets per un popular hostal construït al segle XVI, conserva refugis de la Guerra Civil i el patrimoni del camp d’aviació. El santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda i el bosc de la Sauva Negra, amb restes prehistòriques, són altres dels seus atractius.


 

Església de Santa Eugènia - WEB ajuntament3

Al mig de la plana de Vic, aquest poble té una interessant història i patrimoni cultural, com l’església romànica de Santa Eugènia (s. XII), declarada bé cultural d’interès nacional. L’entorn, ideal per al ciclisme i el senderisme, ofereix rius i boscos i unes vistes espectaculars al massís del Collsacabra i les Guilleries, i una gastronomia local basada en la cacera.

Campanar de la catedral de Vic - Domènec Fernández / Diputació de Barcelona

La capital de la comarca d’Osona és una ciutat acollidora que combina modernitat i tradició. La catedral basílica de Sant Pere, amb capes romàniques, gòtiques, barroques i neoclàssiques, presideix el nucli antic. El Museu d’Art Medieval conserva una de les millors col·leccions d’art romànic i gòtic d’Europa. La plaça Major, escenari d’un animat mercat setmanal els dissabtes, i el temple romà, un dels pocs de l’antiga Hispània conservats íntegrament, completen un recorregut imprescindible.

Plaça de Fra Bernadí a Manlleu - Manlleu_Pl Fra Bernadí (3)

La ciutat, de passat industrial i tradició tèxtil, ha convertit aquest llegat en atractiu turístic. El Museu del Ter ofereix un recorregut pels antics usos de l’aigua i la indústria, mentre que les colònies Borgonyà i Rusiñol evoquen l’època daurada del tèxtil català. Un viatge per entendre la revolució industrial i el seu impacte al territori.

Carnaval de Terra Endins

Situat a la confluència del riu Ges amb el Ter, Torelló conserva la plaça Vella, el santuari de Rocaprevera i el llegat industrial del Ter. Aquest municipi ofereix una agenda activa al llarg de l’any, amb el Carnaval de Terra Endins i el Festival de Cinema de Muntanya com a grans cites.

Sant Quirze de Besora - Osona Turisme

A la riba del riu Ter i envoltat de paisatge prepirinenc, Sant Quirze de Besora ofereix passejades i excursions, a peu o en bicicleta, amb un ric passat medieval i industrial. El camí vora el Ter és una de les rutes més conegudes.

Castell de Montesquiu - Josep Cano / Diputació de Barcelona

El Parc del Castell de Montesquiu, integrat a la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona, és un espai natural de gran bellesa amb boscos, camins i vistes panoràmiques. Al centre del parc es troba un castell d’orígens medievals que combina història i natura i esdevé punt de partida per a rutes de senderisme i descoberta del patrimoni.

Santa Maria de Ripoll, Ripoll (Ripollès) -  © Raimon Casals. Arxiu Imatges PTCBG.

Ripoll, capital del Ripollès i bressol de Catalunya, és un municipi clau en la història i la identitat del país. El monestir de Santa Maria de Ripoll va ser fundat pel comte Guifré el Pelós l’any 879, i hi destaquen la gran portalada del segle XII, el claustre de doble planta, les tombes comtals i la necròpolis, entre d’altres. La capital comarcal és la porta d’entrada a dues valls pirinenques: la de Ribes i la de Camprodon.

En una àmplia vall del Ripollès, envoltat de cims, penya-segats i boscos ombrívols, s’hi troba Campdevànol. Una de les icones del municipi és l’església parroquial de Sant Cristòfol, d’estil gòtic i amb un campanar de 46 metres, que va ser reconstruïda l’any 1945, després de patir les seqüeles de la Guerra Civil i el terratrèmol del 1944.

Ribes de Freser (Ripollès) - © Ajuntament de Ribes de Freser

Ribes de Freser és un indret privilegiat per fer muntanya i tocar natura. Els cims del Puigmal i el Taga són ben a prop, i pots arribar a la vall de Núria en tren cremallera. 

Vall de Núria, cremallera - © Núria Fosas. Arxiu Imatges PTCBG.

El tren que puja des de Ribes de Freser fins a l’estació de muntanya Vall de Núria és un atractiu en si mateix: fa un recorregut d’alta muntanya per paisatges espectaculars de boscos, congostos i vistes de muntanya. El tren cremallera recorre 12,5 quilòmetres i supera un desnivell de més 1.000 metres.
L’estació de muntanya Vall de Núria, d’una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins dels Pirineus Orientals. Domina un dels punts més elevats de la vall de Ribes i està envoltada de cims de gairebé 3.000 metres. 

Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser (Ripollès).  - © Eudald Rota. Arxiu CC Ripollès

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser (declarat parc el 2015), emplaçat a la comarca del Ripollès, destaca per la gran diversitat paisatgística, fet que permet l’existència de mostres molt variades i riques d’estructures geològiques, ecosistemes, hàbitats i comunitats.

Romànic, Ripollès, Queralbs - © Harold Abellán.

La riquesa de l’arquitectura romànica s’estén per tots els racons de la comarca del Ripollès, on la gran quantitat de vestigis romànics permet admirar una de les concentracions més grans d’Europa d’aquest art: Toses, Pardines, Planoles, Queralbs o Ribes de Freser són petits tresors enmig de muntanyes.

Alp 2500, La Molina, Masella, estacions de muntanya, esquí. - © Oriol Molas. Arxiu Imatges PTCBG.

La Molina + Masella (Alp 2500) és el domini que permet esquiar simultàniament a les estacions de Masella i de La Molina. Les dues estacions estan enllaçades pel telecabina Cadí-Moixeró, per la banda de La Molina, i pel telecadira Jumbo Tosa i el teleesquí de la Tosa, per la banda de Masella.

Puigcerdà (Cerdanya) - © Maria Geli - Pilar Planagumà. Arxiu Imatges PTCBG.

Puigcerdà és la capital de la Cerdanya. És una població envoltada de muntanyes, boscos i prats, i banyada per rius i estanys. Al barri vell, de carrers estrets, irregulars i en pendent, hi trobaràs el campanar de l’església de Santa Maria. Així mateix, dos espais emblemàtics de la localitat són el llac de Puigcerdà (del segle XIII) i el parc Schierbeck (creat a finals del segle XIX per iniciativa del cònsol de Dinamarca, German Schierbeck).